Volem el millor per a elles i sense voler….som uns pringats!! Hahaha

1496866727194-1160036112

Divendres nit, la meva filla ha anat a dormir a casa d’una amiga. Aprofito per esbarjar-me una mica i surto a menjar uns nachos. Em truca la mare de l’amigueta, que el meu àngel té febre…😢😢😢😢

Que li farem…la vaig a buscar, quan té febre m’agrada estar amb ella, encara que es trobés a casa d’algun familiar l’hagués anat a buscar.

La meva filla té 7 anys i unes angines de cal quinze i en tres dies ha de marxar de colònies!!!!

Li recepten uns sobres..aiii mare meva…però si això és de grans..jo fins i tot ara, segons quins sobres, no me’ls puc ni prendre!!!

😨😨😨😨😨😨😨

En fi..nàuseas..això li provoquen..x més que he disimulat la meva adversió als sobres medecinals, segur q no ho he fet bé i m’ho ha notat. I jo veient-la amb les nàuseas i el mal trangol, és clar, solidaritzo amb ella(empatitzo) i apaaa a intentar buscar maneres q s’ho prengui passant-ho el millor possible, buscant solucions on potser no hi calen…en fi tres dies de barrejar el sobre amb sucre, donar-li amb xeringa, intercalar amb suc o amb iogurt líquid..bla..bla..

Marxa de colònies i m’envia un missatge de veu comunicant-me que no li ha calgut cap de totes les palafarnalies q jo li he facilitat…així és la vida..

Els pares i mares, en el fons, som uns pringats….

Anuncios

Opcions per a distreure a les criatures, sense mòbils ni tauletes!!

20170525_173255

Sembla evident que no us vaig a descobrir la sopa d’all. Però el cert és que això s’està perdent darrera les noves tecnologies.

Aprendre a fer-ne us, no cal que impliqui un abús. Hi ha moments per a tot.

I encara que sembli mentida, les distraccions de tota la vida, encara funcionen de meravella. Si no ho creieu..probeu!!!

😊😊😊😊😊😊😊😊😊

A tots i totes ens ha passat de sentir que, en algunes situacions, la nostra criatura se’ns escapa de les mans.

A casa, al super…s’avorreixen i comencen a actuar d’aquella manera que no ens agrada gens, o a cridar-nos 10, 100 vegades seguides, sense deixar-nos acabar aquella tasca que tenim entre mans.

“Nen…que em gastaràs el nom, què vols??!!”

😨😨😨😨😨😨😨😨😨😨

Ja sabem que ens encantaria poder deixar-ho tot i tenir més temps per a interactuar amb els nostres fills i filles. Però malauradament, la vida no és així, tenim unes obligacions qüotidianes que s’han de fer, peti qui peti, i ells i elles ho han de comprendre i respectar.

El dia de demà, seran ells els qui tindran obligacions i el cercle continuarà girant, sense traumes.

Però , és clar, és normal que hi hagi moments en que ens posem una mica tensos, per no dir, dels nervis!!

Aleshores cal actuar.

Aplicant alguna tècnica senzilla, podem ajudar al nostres infants a distreure’s, i al mateix temps sentir-se útils.

D’aquesta manera, evitarem moltes rabequeries i males conductes, derivades de l’aborriment. Sí, sí…tal qual!!!

Els nens i nenes necessiten distraccions. Avui en dia, molts adults recorrem a les tecnologies per a distreure als infants.

Els mòbils i les tauletes estan a l’ordre del dia, ahir mateix, a l’autobús hi anaven una senyora amb una criatura d’un any, si fa no fa, a la falda. La senyora parlava pel mòbil i la nena va començar a inquietar-se, doncs al penjar, ja ens teniu a tot el bus escoltant la fascinant cançoneta del “pollito pio”!!!!

🐣🐤🐥🚜

No entraré en opinar si em sembla millor o pitjor, entenc que cadascú fa el que vol o pot. Però hi ha altres maneres, podriem dir que més actives, per a distreu-re’ls, depenent de la situació en que ens trobem.

20170525_173527

A CASA: 🏠

A les criatures el que més els motiva, per norma general, és sentir-se útils.

Fe’ls-he partíceps de les nostres activitats, és un bon mètode.

Normalment, a casa, estem fent feines de casa. Doncs buscar allò en el que pugui col.laborar li farà distreure’s, al mateix temps que estarà adquirint hàbits de cooperació, ordre, neteja…

Depenent de l’edat poden plegar roba, parar i treure la taula, posar la roba bruta dins la rentadora, treure la pols, endreçar la seva habitació, redecorar-la a la seva manera, fer el llit…

Si aquestes tasques acostumen a fer-les com un joc de cooperació, des de ben petits, no els hi costarà continuar-les fent i millorar-les conforme vagin creixent. Que després ens queixem que els xavals/es no foten res a casa!!😄😁

AL SUPER: 🍞🍪🍎

Quantes vegades en hem trobat que hem d’anar a comprar, sí o sí, i avui la nena no té el dia…

Tornem a parlar de cooperació, si és menor de tres anys i va asseguda a la cadireta del carro, pot ser l’encarregada de mantenir en ordre allò que els hi anem donant.

I si és més grandeta, ja pot anar agafant i col.locant al carro el que li demanem, ser l’encarregada de llegir i anar tatxant ( això els hi encanta..) la llista de la compra, ajudar a posar els aliments a la cinta de la caixa…etc..

20170525_173218

AL RESTAURANT:🍲🍱🍻🍷

Suposo que, de tant en tant, us ve de gust sortir a dinar o a prendre alguna cosa, ni que sigui…. Una estona de desconnexió, fora de casa i que no se centri en la criatura és necessària i recomanable.

Doncs sabent-ho, res millor que preparar una motxilleta amb un llibre d’acolorir i colors, un pot de fer bombolles de sabó (per si estàs a la terrasseta, que ara..apaaa que no ve de gust!!). Aaah..!!! Hi ha uns contes que inclouen un trencaclosques en cada pàgina, amb aquests es distreuen un munt i no oblideu d’agafar una bona quantitat d’enganxines i una llibreta en blanc, no us imagineu el que dónen de sí!! 😁😁😁

I així, de pas, l’ajudem a desenvolupar la imaginació amb materials palpables i canviables.

Això últim serveix també per l’autobús, els viatges en tren, l’espera a l’ambulatori….

📚📖🎨🎲✏

Un conte, o varis, sempre és una bona alternativa i així de pas, fomentem la lectura!!!!

20170525_173601

La necessitat de desconnectar, una experiència personal…

20170504_150418.jpg

Des de que tinc ús de raó he volgut ser mare. Mira…serà això que li diuen “instint maternal”…

Aleshores, suposo que moguda per aquest instint, em vaig encaminar laboralment al món dels infants.

Era tan feliç…i ho sóc encara!!

😁😁😁😁😁😁😁😁😁😁😁😁😁

Però només tenia una mancança, poder fer-me càrrec de la meva pròpia criatura.

Als 33 anys, quan ja en portava 12 dedicada al món infantil, per fi es va fer realitat el meu somni.

La qüestió és que ningú m’habia avisat que seria tan dur de compaginar la feina amb la família!!!

Els primers mesos, no hi va haber cap problema. Em vaig incorporar a la feina amb molta il.lusió, perque la trobava a faltar, anyorava els meus nens, les seves rialles, les abraçades, en fi, la meva feina.

La meva filla era petitona i manejable, i anava amunt i avall amb ella, com si res… Però un dia va començar a treure el seu caràcter i ja era més dificultosa la tasca matutina de vestir-la, que caminés fins l’escola, que pugés les escales…

Ja sabia jo, que educar no és feina fàcil, però el que no sabia era el grau de caràcter fort que treuria la meva filla.

Jo sempre dic, que tenir caràcter els hi serà molt bò per quan siguin grans, però mentre creixen, per als pares, és complicat de gestionar.

😖😖😖😖😖

Així que us podeu figurar, rabequeries per aquí…rabequeries per allà…Que la nena volia escollir la seva pròpia roba amb un any de vida!!!!

I jo, és clar, que també tinc un gran caràcter, vaig treure totes les meves armes que em venen de deformació professional, que se li diu… i apaaaa!!!!

Els dos següents anys arribavem , cada dia, plorant a la llar d’infants. Sí, sí..les dues ploravem!!

😢😢😢😢😢😢😢😢😢😢😢😢😢

Així que vaig haber de començar a posar en pràctica les tècniques per emcaminar males conductes i establir uns bons hàbits. En definitiva, els “truquis” aquests, que diuen les mares, que tenim les “profes”.😎

Però com ja sabeu, els canvis no es produeixen mai a l’instant. Tota actuació requereix de temps, esforç i perseverància.

val a dir, que jo he estat sola davant l’educació de la meva filla, estic convençuda que entre dos, la cosa és més senzilla.👭  👬   👫

I mentrestant, allà estavem nosaltres, mare i filla, arribant cada dia juntes a l’escola, creuant-nos pels passadissos, compartint l’estona de pati i marxant juntes, cap a casa, a continuar desenvolupant els mateixos rols de tooot el dia.

😥😠😨😧😀😂

Molts pensareu, que ja us agradaria a vosaltres haber pogut estar, els primers anys de vida, amb la vostra criatura. Ja m’ho deien també la majoria de mares del cole. Però aquestes mares, deixaven els seus fills/es sota l’ala protectora de la meva persona i marxaven a desconnectar  (això ho expreso des del més profund respecte i admiració, que consti)

😍😍😍😍😍😍😍😍😍

Desconnectar dels fills, de la parella, de la casa…ens ajuda a trobar-ho a faltar, a tenir ganes de veure la nostra criatura, saber com li ha anat el dia, què ha fet a l’escola, què ha dinat… 

Jo no podia trobar-la a faltar, la tenia allà. Sabia tots els seus moviments al segon. Perquè a més, les companyes, amb un acte de bona fe indiscutible, s’encarregaven que així fos. 😘😘

I vaig començar a tenir dubtes…

Vaig dubtar de la meva capacitat per ser mare, vaig dubtar de la meva vocació professional, vaig dubtar fins i tot del meu propi estat mental!!!

I mentrestant, plorant i ideant mètodes, que poc a poc, van anar donant els seus fruïts..

Per sort, la vida passa, no s’atura i la nena va anar creixent, les tècniques van anar funcionant,  i va començar a anar a l’escola de grans. I jo vaig començar, a tenir il.lusió altra cop.

Il.lusió per veure-la créixer, il.lusió per anar-la a buscar i que m’expliqués el seu dia…i il.lusió per la meva feina.

I tot va tornar a la normalitat.

Fi💜

 

 

 

Superar les adversitats cantant, gronxant…parlo de petites rutines.

 

20170423_203508
El millor moment del dia.💕

Des de que la meva filla  era mooolt petita, he fet servir aquests “truquis” de cantar, parlar, gronxar…etc. per tal de superar i /o acompanyar moments inevitables, en la vida d’una criatura, siguin més o menys agradables.

Així neixen les rutines.

Des del moment del 1er bany, la 1a tallada d’ungles, la 1a papilla de fruites, el 1er cop que anava a dormir al bressol de nena gran, la 1a vacuna…etc

Sóc molt de cantar, fatal, però canto..😂, potser és de deformació professional, que se li diu, no???

Així doncs, vaig decidir quines cançons seria capaç de suportar cantar-les durants anys, i les vaig utilitzar, per a aquests afers.

I funciona!!!

A la nena no li agradava banyar-se, com a molts nadons, doncs apaaa…a cantar!!!

🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘🐘

Que toca tallar ungles, la cançó de la mà..👋👋👋👋👋👋👋👐👐👐👐👐👐👐

Anem a dinar!! Nyam..nyam..bon profit!!!🍲🍛🍜🍎🍊🍉🍌

Toca revisió amb vacuna😨!!!! Tranquila… repetim amb l’elefant, que no falla.. a cau d’orella..🐘🐘🐘🐘🐘🐘

I així vam anar passant moments, uns de bons, altres no tant..

I un bon dia la nena es va fer “gran” , i l’hora d’anar a dormir es va transformar, de cançons a conte. Jo ja hi cabia en el seu llit i així juntetes, encara llegim cada nit.

I mirar, un dia, el seu àlbum de treballs de l’escola, i trobar una pregunta feta per la professora que deia ” quin és el teu millor moment del dia? Dibuixa’l” . I descubrir-nos a ella i a mi, al seu llit, moment lectura..

Això no té preu!!! 💚💛💜💙❤💕

Bona nit a tothom!!

 

La mala educació

 

Avui en dia hi ha diferents tendències, pel que fa a la criança dels fills/es.

Tendències, modes.. diguem-li com vulguem, no deixen de ser circunstàncials i canviants, segons el moment en el qual enss trobem o es troba la societat.

cadascú escull la manera que més li agrada, la que més li satisfà com a persona o la que li és més còmoda.

I encara que podem estar més, o menys, d’acord, totes les maneres són reapectables i s’han de tractar com a tal.

Però….

….és el mateix criar que educar??? Què passa amb l’educació de les nostres criatures??? 

Tinc la sensació que estem descuidant una part primordial del desenvolupament dels nostres infants. La relació amb el seu entorn i el món que els envolta.

Una cosa és que, com a pares i mares, decidim, pel motiu que sigui, que el nostre fill dormi amb nosaltres fins que digui prou. O que no ens preocupem de si menja més, o menys, millor, o pitjor. O que ens preocupem duna “altra” manera…

Però…

…què passa amb els nens i nenes que no saben comportar-se en societat??

En quina tendència o moda hem d’encabir als nens/es que van pels centres comercials cridant, corrent i entrant a les botigues tocant-ho tot sense donar valor a res?

I els que es dediquen a amargar i fer la vida impossible, als altres nens i nenes, als parcs infantils?

I els que criden i posen els peus a les cadires, i trenquen coses, corretegen per entre la resta de persones o posen mùsica massa forta, molestant als altres comensals, en un bar o un restaurant?

I els que van corrent per la platja, sense parar atenció en si hi ha algú a prop que estigui estirat a la tovallola i li omplen la cara de sorra, o els que trepitgen qualsevol tovallola buida sense saber ni de qui és?

I els que no cedeixen el seient a la pobra àvia, amb la qual coincideixen al transpot públic?

I els que van pel supermercat agafant-ho tot dels prestatges i deixant-ho, vés a saber on i jugant a fet i amagar pels passadissos sense respectar la gent que hi ha comprant??

Tot això, qui m’ho pot explicar??

A quina tendència pertanyen?

Tot això és mala educació?? O què és?? Algú m’ho pot explicar?20170329_210143

A propòsit del nen que ha denunciat a sa mare per prendre-li el mòbil

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10213108029123629&substory_index=15&id=1481010996

És mooooolt fort!!!! Massa fort que un nen pugui denunciar a sa mare, perque li ha pres el mòbil!!!!

Ens estem tornant bojos o què?????

I és mooolt fort, que se li faci cas…tant de cas, com per que la denúncia tiri endavant i la mare hagi d’anar a judici.

I continua essent fooort!! Que la fiscalia li demani presó, que ja sabem que no complirà, per que la senyora no té antecedents…bla..bla..bla..

En que estem convertint les nostres criatures??? En vívores, que es creuen amb drets per damunt de sa mare, de son pare, de la societat…. ?

No vull ni pensar, com deu de tractar als companys i companyes de classe. Bé, potser per quedar bé amb elles és súper xuli, divertit i quedón. Millor diré..no vull saber com es deu de comportar a classe, o quan vagi a comprar al supermercat, o quan agafi un transport públic….

Per què un nen o nena que no respecta als seus pares, que són en un principi, el seu model de vida, de ser, de pensar…que els ha de tenir idealitzats…com deu d’actuar davant la resta d’adults que es troben a la societat????

I sabeu que significa això??? En què acaba desencadenant, tot això, en la vida daquest infant??? És més que probable que sigui un maltractador, començant pels pares i acabant, com ja sabem que acaben aquestes coses…

I qui en té la culpa de tot això???

Siusplau…feu-vos  respectar per les vostres criatures. I que quedi clar…

…que el respecte es guanya amb respecte, no amb violència ni amb excesiva permesivitat.

Terme mig, siusplau, terme mig.

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10213108029123629&substory_index=15&id=1481010996

Parlar amb els nostres infants i que ens escoltin

20170320_203913És súper important parlar a les nostres criatures des de que néixen. Potser, això, a algunes persones ens sembli evident, però si sentíssiu la quantitat de comentaris, que he sentit jo, al respecte, al.lucinarieu. ” No cal esforçar-se, total, no s’entera..” “Si aconsegueixis que t’entengui, m’ho expliques…” etc..

En realitat, l’acte de parlar, és tant instintiu que ens costa de controlar. Encara que no ens contestin i que no ens entenguin al principi, sempre cal parla’ls-hi per a dirigir-nos a elles.

És escoltant com aprenem a parlar.👂

Escoltant aprenen les paraules i el seu significat, aprenen a composar frases. I així, anar desenvolupant el que serà la seva capacitat de comprensió i anàlisi de la vida.

És important, doncs, proporciona’ls-hi un bon assortit de vocabulari, que en un moment donat, podran convertir en expressió d’una necessitat, una emoció o un sentiment.😄😢😨😴😤😔

Ara bé, no confonguem parla’ls-hi (en general, de la vida, tenir una conversa sobre com ha anat l’escola o la seva sèrie preferida) amb el que passa molt sovint últimament, que és pregunta’ls-hi tot allò que es refereix a les seves coses qüotidianes( que vol menjar, quina roba es vol posar, si li ve de gust o no anar a la dutxa..)i creure que ells tenen la capacitat de prendre una decissió sobre el que més els hi convé. A això li diem ” escoltar-los massa” . No vol dir que no els hem d’escoltar, ni molt menys, quan volen expressar-se , quan tenen aquesta inquietut és bàsic saber escoltar i establir una conversa, per que això també ho aprendran de nosaltres.

Parlar i que t’escolti

  • És convenient parla’ls-hi cara a cara. Quan volem que el nostre missatge li arribi clarament, cal que ens ajupim, a la seva alçada i intercanviem mirades. Tant si hem de parlar sobre alguna cosa que no ha fet bé, com si hem de felicitar, cal actuar de la mateixa manera. El que canviarà serà el nostre to de veu i l’expressió corporal.
  • Les frases han de ser concretes i explícites. Si ens anem per les branques, els infants perden la concentració i el fil de la conversa, per tant, el nostre esforç no servirà de res.
  • No els hem de perseguir per parla’ls-hi, ni crida’ls-hi des de l’altra banda de l’habitació (a no ser que sigui per avisar d’algún perill inmediat, que a més de dir” baixa d’aquí” anirem corrents a actuar al respecte, segur😉)
  • I sobretot, escoltar els seus arguments, encara que li costi expressar-se i no l’entenguem massa. Si el reprimim, en aquest moment, estem fent que se senti insegur de sí mateix i potser, decideixi que no val la pena parlar. I ja tindrem un problema, que podríem haver-nos estalviat.

Apaaaaaa, a parlar i a escoltar s’ha dit!!!!

 

Dones — Eduquem, eduquem-nos…

Avui que tothom parla de la dona. Que es veuen i se senten felicitacions, a tort i dret. M’apunto al carro de dir alguna cosa sobre nosaltres, LES DONES. Totes les dones som valentes, fortes, coratjoses. Totes boniques, estimades, somniades. Totes sense excepció. N’hi ha que ens agraden altres dones i n’hi ha que preferim […]

a través de Dones — Eduquem, eduquem-nos…

Dones

images

Avui que tothom parla de la dona. Que es veuen i se senten felicitacions, a tort i dret. M’apunto al carro de dir alguna cosa sobre nosaltres, LES DONES.

Totes les dones som valentes, fortes, coratjoses. Totes boniques, estimades, somniades. Totes sense excepció.

N’hi ha que ens agraden altres dones i n’hi ha que preferim els homes o tant se val…

N’hi ha que volem ser mares i d’altres que no i fins i tot, n’hi ha qui no ho sap.

N’hi ha d’emprenadores i de currantes, de super marujes i de les qui se’ls hi en fot.

N’hi ha d’esposes i n’hi ha d’amants i de singles, que a la moda van.

De dones n’hi ha de tots colors, gustos i sabors…

Dones de color vainilla i dones de color marró, de liles i de passió.

Amb gust de préssec o de llimona i fins i tot, de macedònia.

Sabors dolçots i salats, aspres o amargants…el que benbé us puc jurar, és que totes estimem la LLIBERTAT!!!!

Feliç dia de cada dia !!!!!!